Pronúncia: mɔʀdɑ̃ -ɑ̃t
-
adjectiu
- zoologia mossegador -a, mossegaire. Bêtes mordantes, animals mossegadors.
- viu viva, intens -a, penetrant, fort -a. Un froid mordant, un fred viu.
- figuradament mordaç, càustic -a, corrosiu -iva, incisiu -iva. Ironie mordante, ironia mordaç. masculí
- química i indústria tèxtil mordent.
- tecnologia capacitat f d’arrencar (de mossegar) material. Le mordant d’une lime, la capacitat d’arrencar material d’una llima.
- música mordent.
-
figuradament [un écrit, etc]
vivacitat f, força f, mordacitat f, causticitat f.
• [une armée, etc] empenta f, força f.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç