Pronúncia: mɔʀ -t
-
adjectiu
- pròpiament i figuradament mort -a. Un enfant mort à la naissance, un infant mort de naixement (nascut mort). On le croyait mort, el feien mort. Un point mort, un punt mort. Il laissait les jambes mortes, deixava les cames mortes. Ce texte est lettre morte, aquest text és lletra morta.
- [insensible, indifférent] mort -a, insensible. Il était mort au monde, havia mort per al món.
-
figuradament [très fatigué ou atteint]
mort -a.
Elle était morte de fatigue, estava morta de cansament.
Elle est morte de peur, està morta de por .
• [hors d’usage, éteint] que no funciona, acabat -ada, espatllat -ada, apagat -ada del tot. La voiture est morte, el cotxe no funciona. Le feu était mort, el foc s’havia apagat. - à demi-mort figuradament i familiarment mig mort. Je suis à demi-mort de froid, estic mig mort de fred.
- bois mort fusta f seca (o llenya f).
- cheptel mort dret instruments pl de treball [d’una explotació agrícola].
- eau morte aigua morta (o estancada).
- être comme (ou à moitié) mort estar mig mort -a (o més mort -a que viu -iva).
- être plus mort que vif figuradament estar més mort -a que viu -iva.
- peau morte pell morta (o pelleringa).
- tomber (raide) mort caure mort -a (o estès -esa). masculí i femení
- mort -a. Ils sont allés veiller le mort, han anat a vetllar el mort. On a déjà autopsié le mort, ja han fet l’autòpsia al mort -a. Les morts et les rescapés, els morts i els supervivents.
- jocs d’entreteniment mort -a. L’as était au mort, l’as el té el mort. Il fait le mort, li toca fer el mort.
- à réveiller les morts que ressuscita els morts (o capaç de ressuscitar un mort) [un soroll, un alcohol, etc].
-
faire le mort
fer el mort.
• figuradament fer el pagès (o el distret). -
le mort saisit le vif
dret
els béns del difunt passen a l’hereu.
• mort civil mort civil [persona sotmesa a mort civil]. - mort en sursis (ou vivant mort en vida (o cadàver vivent).
Vegeu també:
mort1
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç