Pronúncia: muje
-
verb transitiu
- mullar. Elle avait mouillé son doigt pour feuilleter le livre, s’havia mullat el dit per fullejar el llibre.
- [imbiber] xopar, amarar, deixar moll -a, deixar xop -a (amarat -ada). Il mouilla l’éponge de pétrole, va xopar l’esponja de petroli. Le brouillard nous a tous mouillés, la boira ens ha deixat xops a tots.
- [ajouter de l’eau au vin, à une boisson alcoolisée] aigualir, batejar fam.
- [ajouter un liquide à une sauce] aclarir, aigualir.
- marina, marítim [mettre à l’eau] sorgir, submergir. Mouiller une sonde, sorgir una sonda.
- gramàtica mullar, palatalitzar [una consonant].
- figuradament [compromettre] esquitxar. Son scandale économique a mouillé toute sa famille, el seu escàndol econòmic ha esquitxat tota la seva família.
- (ou mouiller l’ancre) marina, marítim sorgir l’àncora (o ancorar, o fondejar).
-
(ou mouiller sa culotte)
familiarment
pixar-se a les calces.
• despectivament figuradament pixar-se (o cagar-se)de por (o cagar-se a les calces). - se faire mouiller par la pluie parar (o aguantar) la pluja. verb intransitiu
-
popularment
pixar-se pron (tenir por).
• [une femme] estar mullada, escórrer-se pron.
verb pronominal
- mullar-se. Il s’était mouillé en marchant sous la pluie, s’havia mullat caminant sota la pluja.
- figuradament i familiarment [se compromettre] mullar-se el cul. Il ne se mouille pour rien, no es mulla el cul per res.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç