mouiller

Pronúncia: muje
    verb transitiu
  1. mullar. Elle avait mouillé son doigt pour feuilleter le livre, s’havia mullat el dit per fullejar el llibre.
  2. [imbiber] xopar, amarar, deixar moll -a, deixar xop -a (amarat -ada). Il mouilla l’éponge de pétrole, va xopar l’esponja de petroli. Le brouillard nous a tous mouillés, la boira ens ha deixat xops a tots.
  3. [ajouter de l’eau au vin, à une boisson alcoolisée] aigualir, batejar fam.
  4. [ajouter un liquide à une sauce] aclarir, aigualir.
  5. marina, marítim [mettre à l’eau] sorgir, submergir. Mouiller une sonde, sorgir una sonda.
  6. gramàtica mullar, palatalitzar [una consonant].
  7. figuradament [compromettre] esquitxar. Son scandale économique a mouillé toute sa famille, el seu escàndol econòmic ha esquitxat tota la seva família.
  8. (ou mouiller l’ancre) marina, marítim sorgir l’àncora (o ancorar, o fondejar).
  9. (ou mouiller sa culotte) familiarment pixar-se a les calces.
    despectivament figuradament pixar-se (o cagar-se)de por (o cagar-se a les calces).
  10. se faire mouiller par la pluie parar (o aguantar) la pluja.
  11. verb intransitiu
  12. popularment pixar-se pron (tenir por).
    • [une femme] estar mullada, escórrer-se pron.
  13. verb pronominal
  14. mullar-se. Il s’était mouillé en marchant sous la pluie, s’havia mullat caminant sota la pluja.
  15. figuradament i familiarment [se compromettre] mullar-se el cul. Il ne se mouille pour rien, no es mulla el cul per res.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç