munir

Pronúncia: myniʀ
    verb transitiu
  1. [pourvoir] proveir. Munir un enfant de vêtements, proveir de roba un infant.
  2. ciències militars munir, abastar, fornir.
  3. être muni de estar proveït -ïda de. Toutes les personnes doivent être munies de leurs documents, totes les persones han d’estar proveïdes dels seus documents.
  4. munir les sacrements cristianisme administrar els sagraments. Elle est morte munie des derniers sacrements, va morir havent rebut (havent-li administrat) els (darrers) sagraments.
    5. verb pronominal
  5. proveir-se. Se munir d’un passeport, proveir-se d’un passaport.
  6. figuradament [s’armer] armar-se. Se munir de patience, armar-se de paciència.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç