Pronúncia: nɛtʀ
-
verb intransitiu
- néixer, nàixer. Il naît plus de filles que de garçons, neixen més nenes que nens. Naître de parents âgés, néixer de pares grans.
-
figuradament [commencer à exister]
néixer, nàixer.
• [à] literàriament néixer (a), nàixer (a). Ce jour-là elle est née à l’amour, aquell dia va néixer a l’amor. - en naissant en (o al moment de) néixer (o nàixer).
- être né avec une cuillère d’argent dans la bouche figuradament haver nascut en una família rica (o ésser de bona família, o de casa bona).
- être né pour haver nascut per a. Il était né pour devenir écrivain, havia nascut per a escriptor.
- être né sous un astre favorable (ou une bonne étoile) ésser nat -ada sota un astre favorable (o en bona estrella).
- faire naître fer néixer o nàixer (o provocar, o originar). Ces rapports firent naître l’amitié, aquelles relacions feren néixer l’amistat.
- naître à terme néixer (o nàixer) al moment previst.
- naître avant terme néixer (o nàixer) abans d’hora (o de temps).
- ne pas être né d’hier (ou de la dernière pluie, ou de la dernière couvée) figuradament no ésser de la darrera fornada (o no mamar-se el dit).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç