naître

Pronúncia: nɛtʀ
    verb intransitiu
  1. néixer, nàixer. Il naît plus de filles que de garçons, neixen més nenes que nens. Naître de parents âgés, néixer de pares grans.
  2. figuradament [commencer à exister] néixer, nàixer.
    • [à] literàriament néixer (a), nàixer (a). Ce jour-là elle est née à l’amour, aquell dia va néixer a l’amor.
  3. en naissant en (o al moment de) néixer (o nàixer).
  4. être né avec une cuillère d’argent dans la bouche figuradament haver nascut en una família rica (o ésser de bona família, o de casa bona).
  5. être né pour haver nascut per a. Il était né pour devenir écrivain, havia nascut per a escriptor.
  6. être né sous un astre favorable (ou une bonne étoile) ésser nat -ada sota un astre favorable (o en bona estrella).
  7. faire naître fer néixer o nàixer (o provocar, o originar). Ces rapports firent naître l’amitié, aquelles relacions feren néixer l’amistat.
  8. naître à terme néixer (o nàixer) al moment previst.
  9. naître avant terme néixer (o nàixer) abans d’hora (o de temps).
  10. ne pas être né d’hier (ou de la dernière pluie, ou de la dernière couvée) figuradament no ésser de la darrera fornada (o no mamar-se el dit).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç