nécessaire

Pronúncia: nesesɛʀ
    adjectiu
  1. necessari -ària. Une condition nécessaire et suffisante, una condició necessària i suficient. Elle n’avait pas jugé nécessaire de me prévenir, no havia trobat (considerat) necessari avisar-me.
  2. c’est un mal nécessaire és un mal necessari (o menor).
  3. il est nécessaire és necessari (o cal). Est-ce bien nécessaire ?, segur que cal això (és realment necessari això)?
  4. l’être nécessaire filosofia l’ésser necessari.
  5. masculí
  6. necessari. Ils manquaient du nécessaire, els mancava el necessari.
  7. el que és (el que sigui) necessari, el que cal (calgui). Nous ferons le nécessaire, farem el que sigui necessari (el que calgui).
  8. [trousse] estoig. Un nécessaire à outils, à ongles, un estoig d’eines, de manicura.
  9. nécessaire de (ou à) couture cosidor (o costurer).
  10. (ou nécessaire de toilette) necesser. Un nécessaire de voyage, un necesser de viatge.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç