Pronúncia: nesesɛʀ
-
adjectiu
- necessari -ària. Une condition nécessaire et suffisante, una condició necessària i suficient. Elle n’avait pas jugé nécessaire de me prévenir, no havia trobat (considerat) necessari avisar-me.
- c’est un mal nécessaire és un mal necessari (o menor).
- il est nécessaire és necessari (o cal). Est-ce bien nécessaire ?, segur que cal això (és realment necessari això)?
- l’être nécessaire filosofia l’ésser necessari. masculí
- necessari. Ils manquaient du nécessaire, els mancava el necessari.
- el que és (el que sigui) necessari, el que cal (calgui). Nous ferons le nécessaire, farem el que sigui necessari (el que calgui).
- [trousse] estoig. Un nécessaire à outils, à ongles, un estoig d’eines, de manicura.
- nécessaire de (ou à) couture cosidor (o costurer).
- (ou nécessaire de toilette) necesser. Un nécessaire de voyage, un necesser de viatge.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç