Pronúncia: negliʒe
-
verb transitiu
- desatendre, deixar de banda, descurar lit, negligir lit, postergar lit. Il néglige ses intérêts, deixa de banda (desatén) els seus interessos. Elle négligeait sa santé, negligia (desatenia, descurava) la seva salut.
- [dédaigner] menystenir, menysprear, desdenyar, negligir.
- [ne pas saisir] desatendre, no fer cas de, no fer cabal de, desaprofitar. Il a négligé un bon conseil, ha desatès (no ha fet cas d’) un bon consell. Ce n’est pas à négliger, no s’ha de menystenir.
- [laisser passer] desaprofitar, deixar passar. Elle avait négligé une belle occasion, havia deixat passar una bona ocasió.
- matemàtiques negligir. On néglige la partie décimale, negligim la part decimal (els decimals).
- négliger de [faire qqch] descuidar-se de. Il a négligé de fermer la porte, s’ha descuidat de tancar la porta. Elle avait négligé de te prévenir, s’havia descuidat d’avisar-te.
- ne rien négliger no escatimar res. verb pronominal
- deixar-se anar, no tenir cura d’un mateix, anar decuidat -ada fam.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç