Pronúncia: nœf -œv
-
adjectiu
- nou nova. Une maison, une robe neuve, una casa nova, un vestit nou.
- [moderne] nou nova, modern -a. La vieille ville et la ville neuve, la ciutat vella i la ciutat nova (moderna).
- [nouveau, original] nou nova, original. Parler d’un sujet neuf, parlar d’un tema nou (original).
- figuradament [inexpérimenté] nou nova, novençà -ana, novell -a, inexpert -a, innocent, virginal. Un cœur moins neuf aurait mieux résisté, un cor menys inexpert hauria resistit més bé. Le regard neuf de l’enfant, la mirada innocent (virginal) de l’infant.
- à l’état (ou tout) neuf ben (o tot -a) nou nova.
-
à neuf
(deixar) com nou.
Ils ont repeint ce mur à neuf, han pintat aquesta paret com nova .
• de cap a peus. On a refait l’appartement à neuf, han refet l’apartament de cap a peus. - battant (ou flambant) neuf familiarment nou nova de trinca.
- comme neuf com nou. Après sa réparation, sa voiture était comme neuve, després de la seva reparació, el seu cotxe havia quedat com nou.
- de neuf de nou. Rien de neuf, res de nou. Quoi de neuf ?, què hi ha de nou?
- faire du neuf avec du vieux familiarment aprofitar coses velles (o aprofitar-ho tot).
- habillé (ou vêtu) de neuf vestit -ida amb roba nova (o vestit -ida de mudar, o mudat -ada). masculí
- coses f pl noves (de primera mà). Acheter du neuf et de l’occasion, comprar coses noves i d’ocasió (de primera i de segona mà).
Vegeu també:
neuf1
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç