Pronúncia: ne
-
masculí
- anatomia nas. J’ai le nez bouché, tinc el nas tapat. Il a le nez qui coule, li raja el nas.
- [tête, visage] cap, ganyota f. Il en fait un nez !, fa una cara (fa un coi de cara)!
- [odorat] nas.
- [odeur] flaire f, aroma f.
-
familiarment
perfumer -a.
• tastavins, tastador -a de vins. - [museau] nas, morro, musell.
- mecànica morro (de cotxe, d’avió, etc).
- marina, marítim proa f, morro. Cette barque tombe sur le nez, aquesta barca s’amorra.
- tecnologia embut [d’una canal de teulada].
- geografia morro, morrot.
- au nez de qqn a la cara (o a les barbes, o als morros) d’algú [davant d’algú, sense amagar-se’n].
- au nez et à la barbe de qqn a les barbes (o als morros) d’algú [davant algú i sense fer cas de la seva presència].
- cela lui pend au nez familiarment li passarà (això) tant sí com no.
- faux nez nas postís.
-
le nez dans (ou sur) le guidon
[un cycliste, etc]
amb el cos ajagut.
• figuradament concentrat -ada (o llançat -ada, o embalat -ada) (per aconseguir un objectiu). -
le nez en l’air (ou au vent)
amb el nas enlaire (o mirant amunt, o mirant enlaire, o badant).
• [un chien] ensumant (o flairant). - nez camus (ou écrasé, ou épaté, ou camard) nas xato (o camús).
- nez crochu nas de ganxo (o ganxut).
- nez en pied de marmite nas ample de baix i arremangat.
- nez retroussé nas arromangat.
- avoir (du) bon nez antigament i figuradament tenir (bon) nas.
- avoir du nez (ou le nez creux) figuradament tenir el nas fi (o tenir perspicàcia).
- avoir le nez sur qqch tenir una cosa davant del nas.
-
avoir le nez sur (ou ne pas lever le nez de) son travail
figuradament
no aixecar (o alçar) el cap de la feina.
- avoir qqn dans le nez tenir entravessat -ada (o no poder pair, o veure, o sofrir, o suportar, o aguantar) algú.
- avoir qqch sous le nez tenir alguna cosa davant el nas (o a tocar).
- baisser le nez abaixar (o acotar) el cap [de vergonya, d’enuig].
-
cela se voit comme le nez au milieu de la figure (ou du visage)
familiarment
es veu molt clarament (o és més clar que l’aigua, o això salta a la vista).
• faire de son nez Bèlgica regionalisme anar tibat -ada (o ésser un -a entonat -ada). -
faire un long (ou un drôle de) nez
figuradament i familiarment
fer carotes (o cara estirada, o cara llarga, o cara de tres déus fam).
• fermer (ou claquer) la porte au nez de qqn tancar-li la porta pels nassos (o pels morros). - fourrer son nez dans [des papiers, etc] regirar (o remenar).
-
gagner les doigts dans le nez
familiarment
guanyar sense esforç (o fàcilment, o amb facilitat, o com aquell qui res).
• jeter qqch au nez de qqn figuradament tirar (o clavar) per la cara (o fotre, o clavar alguna cosa pels morros pop). - mettre le nez ficar el nas.
- mettre le (ou son) nez à la fenêtre treure el nas (o el cap) per la finestra.
- mettre le nez dehors [sortir] treure el nas a fora.
- mettre son nez dans les affaires d’autrui ficar el nas en els afers (o les coses) dels altres (o tafanejar les coses dels altres).
- mettre à qqn le nez dans sa crotte (ou son caca, ou sa merde) figuradament i despectivament amorrar algú a terra.
- montrer le bout de son nez treure el nas (per un forat) [tenir una presència momentània en un lloc].
- mouche ton nez ! moca’t!
-
ne pas voir plus loin que le bout de son nez
figuradament
no veure-hi més enllà del nas.
• parler du nez parlar amb el nas (o amb veu de nas). -
piquer du nez
fer cops de cap (o capcinades).
• [baisser] amorrar-se (o abaixar-se, o enfonsar-se). - saigner du nez sortir-li (o rajar-li) sang del nas.
-
se casser le nez
figuradament
caure (o fotre’s vulg) de nassos (o de bigotis, o de morros).
- [à la porte de qqn] trobar-se la porta als nassos (o als morros).
- quedar-se amb un pam de nas.
- se manger (ou se bouffer) le nez familiarment estirar-se el monyo (o treure’s els ulls, o matar-se, o menjar-se el fetge).
- son (ton) nez bouge [mentir] li (et) cauran les dents.
- tirer les vers du nez à qqn figuradament estirar la llengua (o tocar el botet) a algú.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç