Pronúncia: nɔte
-
verb transitiu
- [marquer] marcar, subratllar.
- marcar, indicar, assenyalar. Noter d’une croix, marcar amb una creu.
- [pour mémoire] apuntar, anotar, prendre nota de. Noter une adresse, apuntar una adreça.
- [remarquer] notar, remarcar, destacar. Noter une différence, notar (remarcar) una diferència. Cela méritait d’être noté, allò mereixia ésser destacat (remarcat). Notons en passant que..., destaquem (notem) de passada que...
- [faire attention] tenir en compte (present). Il faut noter (il est à noter) qu’il est encore jeune, s’ha de tenir en compte que encara és jove.
- qualificar, valorar. Noter un élève, qualificar un alumne. Noter un employé, valorar un empleat. Fonctionnaire bien noté, funcionari valorat (ben considerat). Noter un devoir, qualificar uns deures.
-
être bien (mal) noté
[dans une matière]
tenir bones, males notes.
• [dans le travail] estar ben, mal considerat -ada (o tenir una bona, mala valoració).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç