obligé
| -ée

Pronúncia: ɔbliʒe
    adjectiu
  1. [reconnaissant] agraït -ïda, obligat -ada lit. Je vous suis très obligé, us estic molt obligat (agraït).
  2. dret [envers un créancier] deutor -a. Le principal obligé, el deutor principal.
  3. [avec l’obligation] obligat -ada. Je me sentais obligée de lui offrir un cadeau, em sentia obligada a fer-li un regal. Moi, en tant que confesseur, je suis obligé au secret, jo, en tant que confessor, estic obligat al secret.
  4. [inévitable] obligat -ada. Un passage obligé, un pas obligat. C’est un contact obligé, és un contacte obligat.
  5. familiarment [obligatoire] obligatori -òria. On doit prendre le ticket, c’est obligé, s’ha d’agafar bitllet, és obligatori .
    1. c’est obligé ! és inevitable (o és així com ha de ser)!
    2. c’était obligé ! familiarment era inevitable (o havia de ser així tant sí com no)!
  6. être l’obligé de qqn deure un favor a (o tenir un deute envers, o estar en deute amb) algú. Je suis ton obligé, t’estic en deute.
  7. être obligé de (ou à) [faire qqch] estar (o veure’s) obligat -ada a. Elles ont été obligées de s’exiler, es van veure obligades a exiliar-se. Je suis obligé à admettre ces affirmations, estic obligat a admetre aquestes afirmacions.
  8. récitatif obligé música recitatiu obligat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç