obliger

Pronúncia: ɔbliʒe
    verb transitiu
  1. obligar. Ce contrat oblige les deux parties, aquest contracte obliga les dues (ambdues) parts. Ses parents l’ont obligé à étudier, els seus pares el van obligar a estudiar.
  2. [contraindre à agir] obligar, forçar, fer fer. Tu vas l’obliger à partir, l’obligaràs (el forçaràs) a marxar (faràs que se’n vagi). Elle va l’obliger à faire une bêtise, li farà fer una bestiesa (un disbarat).
  3. [aider, être obligeant] ajudar, fer (un) favor a, complaure, obsequiar. Il faut obliger ses amis, cal saber complaure els amics. Vous m’obligeriez beaucoup en assistant à notre soirée, em complauria enormement si assistíeu (us agrairia molt que assistíssiu) a la nostra vetllada.
  4. tu vas m’obliger à... familiarment [faire qqch] m’obligaràs a (o encara em faràs, o mira que t’hauré de).... Tu vas m’obliger à me fâcher !, encara (mira que) em faràs empipar!
  5. vous n’obligerez pas un ingrat us estaré sempre agraït -ïda (o us sabré agrair el que feu per mi).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç