Pronúncia: ɔbliteʀe
-
verb transitiu
- obliterar. Oblitérer un timbre-poste, obliterar (timbrar, tamponar) un segell de correus.
- pròpiament i figuradament [effacer] obliterar, esborrar, anar esborrant. Un souvenir que le temps avait oblitéré, un record que el temps havia anat esborrant.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç