obscurité

Pronúncia: ɔpskyʀite
    femení
  1. fosca, foscor, foscúria, obscuritat lit. L’obscurité était totale, la foscor (l’obscuritat) era absoluta.
  2. figuradament foscor, fosquedat, obscuritat. L’obscurité d’un texte, d’une loi, la foscor (l’obscuritat) d’un text, d’una llei. L’origine de ce phénomène est encore dans l’obscurité, l’origen d’aquest fenomen resta encara en la foscor (en l’obscuritat).
  3. [situation] obscuritat, anonimat m. Elle a toujours vécu dans l’obscurité, sempre ha viscut en l’obscuritat (en l’anonimat).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç