Pronúncia: ɔkyʀɑ̃s
-
femení
- lingüística i cristianisme ocurrència. L’occurrence conjointe de deux mots, l’ocurrència conjunta (la concurrència) de dos mots. L’occurrence de deux fêtes, l’ocurrència de dues festes.
- literàriament [circonstance] cas m, circumstància, ocasió, ocurrència. Ils changeaient de route suivant l’occurrence, canviaven de ruta segons la circumstància. En pareille occurrence, en una ocasió semblant.
- en l’occurrence en aquesta circumstància (o en aquest cas, o en aquesta ocasió). Il faut parler avec la personne responsable en l’occurrence, cal parlar amb la persona responsable en aquest cas.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç