octroyer

Pronúncia: ɔktʀwaje
    verb transitiu
  1. atorgar, concedir, acordar. Il faudrait leur octroyer un délai, caldria concedir-los una pròrroga. On devrait m’octroyer cette somme d’argent, m’haurien d’atorgar (concedir) aquesta quantitat de diners.
    2. verb pronominal
  2. atorgar-se, concedir-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç