opérer

Pronúncia: ɔpeʀe
    verb transitiu
  1. medicina operar(-se). Il s’est fait opérer de l’appendicite, l’han operat (s’ha operat) d’apendicitis.
  2. [exécuter, réaliser] portar a terme, executar, realitzar, operar, practicar, fer. Ils ont réussi à opérer une transmission parfaite, han aconseguit realitzar una transmissió perfecta. Le capitaine vient d’opérer une arrestation, el capità acaba de portar a terme (practicar) una detenció. Opérer des miracles, obrar (operar) miracles.
  3. opérer un choix literàriament prendre una decisió (o fer una tria, o fer una opció).
  4. opérer une soustraction matemàtiques fer una subtracció (o una resta).
    5. verb intransitiu
  5. operar, obrar, actuar. Le médicament a opéré, el medicament ha obrat (operat, actuat).
  6. [procéder, agir] procedir, obrar, operar, actuar. Il faut opérer ainsi, cal procedir així.
  7. medicina operar.
    • opérer à chaud, à froid operar en calent, en fred.
    8. verb pronominal
  8. [se produire] produir-se, haver-hi, tenir lloc, operar-se. Il s’est opéré à cette époque une grande mutation, en aquesta època hi ha hagut (s’ha produït, s’ha operat) una gran mutació. L’expropriation s’opère à deux heures, l’expropiació té lloc a les dues.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç