oreille

Pronúncia: ɔʀɛj
    femení
  1. pròpiament anatomia orella. Oreille externe, interne, orella externa, interna.
  2. [personne] orella. C’est une histoire qui peut choquer les oreilles pudiques, és una història que pot ferir (la sensibilitat de) les orelles pudoroses.
  3. [ouïe] orella, oïda. Il avait l’oreille fine (juste), tenia l’orella fina. Avoir l’oreille musicale, tenir orella (bona oïda) per a la música.
  4. [anse, poignée] orella, ansa, nansa. Les oreilles d’une cocotte, les orelles (les anses) d’una olla. Les oreilles d’un sac, les orelles d’una saca.
  5. tecnologia orella.
  6. agricultura orella, orelló m.
  7. marina, marítim [de l’ancre] ungla.
  8. [d’un fauteuil] orella, orellera. Une bergère à oreilles, una poltrona amb orelles.
  9. [d’un bonnet] orellera.
  10. [pli d’un feuillet d’un livre, corne] punta doblegada, doblec m.
  11. à (ou dans le creux de) l’oreille a l’orella (o a cau d’orella).
  12. avoir de l’oreille figuradament tenir (bona) orella (o bona oïda).
  13. avoir l’oreille de qqn ésser escoltat -ada per algú (o tenir de bo, o tenir bona entrada, o tenir influència amb algú).
  14. avoir qqch entre les oreilles figuradament i irònicament tenir una cosa al cap.
  15. boucle (ou pendant) d’oreilles arracada f (o orellal reg).
  16. bourdonnement d’oreilles bonior f d’orelles (o zum-zum, o brunziment, o xiulets pl). J’ai un bourdonnement d’oreilles, em xiulen (sento xiulets a, em brunzen) les orelles.
  17. cela lui entre par une oreille et lui sort par l’autre figuradament li entra per una orella i li surt per l’altra.
    1. cela me sort par les oreilles n’estic fins al capdamunt (o n’estic ben fart -a).
    2. ce n’est pas tombé dans l’oreille d’un sourd no s’han perdut (o no s’han desaprofitat, o no han estat vanes, o no han estat debades) aquestes paraules.
    3. échauffer (ou chauffer) les oreilles fer pujar la mosca al nas (o encendre la sang) a algú.
    4. écouter de toutes ses oreilles escoltar amb totes les orelles.
    5. être bien dégagé sur les oreilles familiarment irònicament haver quedat ben pelat -ada (o ben esquilat -ada).
    6. être tout yeux, tout oreilles ésser tot orelles.
    7. fermer l’oreille (ou les oreilles) à tancar l’orella a.
    8. laisser passer (ou montrer) le bout de l’oreille ensenyar l’orella.
  18. n’écouter que d’une oreille (ou écouter d’une oreille distraite) familiarment escoltar amb mitja orella.
  19. ne pas en croire ses oreilles figuradament no poder creuere el que hom sent (o no poder donar crèdit a les seves orelles).
    1. ne pas l’entendre de cette oreille no veure-ho clar (o no estar-hi d’acord).
    2. [refuser] no voler-ne saber res (o no voler-ne ni parlar).
  20. oreille d’homme botànica atzarí m.
  21. oreille de chardon bolet m de l’espinacal (o bolet m d’orella, o orelles pl, o gírgoles pl).
  22. oreille-de-Judas orella de Judes.
  23. oreille de mer zoologia orella de mar.
  24. oreille de souris botànica orella de rata (o pelosella).
  25. rougir jusqu’aux oreilles enrojolar-se (o tornar-se vermell -a, o envermellir-se, o ruboritzar-se) fins a les orelles.
  26. se faire tirer l’oreille figuradament fer-se pregar (o ésser del morro fort).
    1. se faire tirer les oreilles haver d’estirar les orelles a algú (o guanyar-se un càstig algú).
    2. s’en aller l’oreille basse anar-se’n amb la cua entre cames (o tot -a escorregut -uda, o moix -a, o capcot -a).
    3. tendre l’oreille parar (l’)orella (o orelles).
    4. tes oreilles ont dû siffler (ou tinter) et devien xiular les orelles.
    5. venir aux oreilles de qqn arribar a les orelles d’algú.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç