Pronúncia: ɔʀne
-
verb transitiu
- adornar, ornar, abillar. Orner une façade de drapeaux, adornar una façana amb banderes.
-
figuradament
embellir, adornar, ornar.
Elle n’avait pas voulu orner la vérité, no havia volgut embellir la veritat.
Il l’ornait de vertus qu’elle n’avait pas, l’adornava de virtuts que ella no tenia .
• enriquir. Il avait orné son esprit d’un grand nombre de qualités, havia enriquit el seu esperit amb un gran nombre de qualitats.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç