oubli

Pronúncia: ubli
    masculí
  1. oblit. L’oubli d’un nom, l’oblit d’un nom. J’ai eu un moment d’oubli, he tingut un oblit momentani.
  2. [fait de ne pas effectuer qqch] oblit, incompliment. L’oubli des devoirs de la profession, l’oblit dels deures de la professió. L’oubli de ses promesses, l’incompliment de les seves promeses.
  3. [détachement de qqch] abandó (de), desinterès (per), desafecció (envers, per), desamor (per). L’oubli des choses terrestres, la desafecció envers les coses terrenals.
  4. [chose oubliée] descuit, oblit, llacuna f. Il y avait des oublis dans son texte, hi havia descuits (llacunes) al seu text.
  5. [distraction] descuit, badada f fam. Elle voulait réparer son oubli, volia reparar el descuit (la badada).
  6. tomber dans l’oubli figuradament caure en l’oblit.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç