Pronúncia: ubli
-
masculí
- oblit. L’oubli d’un nom, l’oblit d’un nom. J’ai eu un moment d’oubli, he tingut un oblit momentani.
- [fait de ne pas effectuer qqch] oblit, incompliment. L’oubli des devoirs de la profession, l’oblit dels deures de la professió. L’oubli de ses promesses, l’incompliment de les seves promeses.
- [détachement de qqch] abandó (de), desinterès (per), desafecció (envers, per), desamor (per). L’oubli des choses terrestres, la desafecció envers les coses terrenals.
- [chose oubliée] descuit, oblit, llacuna f. Il y avait des oublis dans son texte, hi havia descuits (llacunes) al seu text.
- [distraction] descuit, badada f fam. Elle voulait réparer son oubli, volia reparar el descuit (la badada).
- tomber dans l’oubli figuradament caure en l’oblit.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç