outre

Pronúncia: utʀ
    femení
  1. bot m, odre m.
  2. preposició
  3. a més de, ultra lit. Outre les livres qu’elle a achetés, elle a ceux qu’on lui a donnés, a més dels (ultra els) llibres que ha comprat, té els que li han donat. Outre ceci il veut cela, a més d’això vol allò.
  4. més enllà de, a l’altra banda de, allèn de infr, ultra. Outre-Rhin, més enllà (a l’altra banda) del Rin. Outre-mer, ultramar. Outre-tombe, ultratomba.
  5. en outre a més a més (o a més, o endemés infr, o demés infr, o de més infr).
  6. outre mesure ultra mesura (o excessivament, o desmesuradament, o massa).
  7. outre que [amb subjuntiu] a més de (o ultra) [amb infinitiu]. Outre qu’il parle tout seul, il chante souvent dans la rue, a més de parlar tot sol, canta sovint pel carrer.
  8. passer outre passar de llarg [sense aturar-se].
    • [à qqch] no tenir en compte (o no fer cas de, o deixar de banda, o fer cas omís de). Passer outre aux conseils, no tenir en compte els (no fer cas dels) consells.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç