outrer

verb transitiu
1. exagerar. Cet acteur a outré son jeu, aquest actor ha exagerat la seva actuació.
2. exasperar, ofendre, indignar. Cette façon de parler m’avait outré, aquesta manera de parlar m’havia indignat (m’havia fet indignar).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç