Pronúncia: uvɛʀ -ɛʀt
-
adjectiu
- pròpiament i figuradament lingüística obert -a. La fenêtre était à peine ouverte, la finestra era una mica oberta entreoberta. Elle était restée les yeux ouverts, s’havia quedat amb els ulls oberts. Elle avait une robe avec un col très ouvert, tenia un vestit amb un coll molt obert (molt escotat). Entrez, c’est ouvert, entri (que) és obert. Une guerre ouverte, una guerra oberta. Un pays ouvert, un país obert. Les paris sont ouverts, s’han obert les apostes. Une voyelle ouverte, una vocal oberta.
- [réceptif aux idées nouvelles] obert -a, despert -a, espavilat -ada, receptiu -iva, intel·ligent. C’était un esprit ouvert, era una persona oberta (desperta, intel·ligent).
- [communicatif] obert -a, franc -a. Un caractère ouvert, un caràcter obert. Il a un visage ouvert, té una cara franca.
- grand ouvert obert -a de bat a bat (o esbatanat -ada). Elle resta les yeux grands ouverts, havia restat (s’havia quedat) amb els ulls oberts de bat a bat (amb els ulls esbatanats). La fenêtre était grande ouverte, la finestra era oberta de bat a bat (esbatanada).
- la chasse est ouverte s’ha obert la caça (o s’ha aixecat la veda).
- rester ouvert familiarment [un commerçant] tenir obert. Je reste ouvert jusqu’à demain soir, tinc obert fins demà al vespre.
- système ouvert física sistema obert.
- une maison ouverte à tous les vents una casa exposada al vent (o a tots els vents).
- un ensemble ouvert matemàtiques un conjunt obert.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç