pâle

Pronúncia: pɑl
    adjectiu
  1. [personnes] pàl·lid -a, esblaimat -ada, blanc -a, esblanqueït -ïda, groc -oga, esgrogueït -ïda, esgroguissat -ada, lívid -a lit.
  2. [objets] pàl·lid -a, esblaïmat -ada, esblanqueït -ïda, descolorit -ida, clar -a, transparent -a, líquid -a. Un tapis d’une teinte pâle, una catifa esblanqueïda (descolorida, d’un color pàl·lid). Une robe d’une couleur bleu pâle, una roba de color blau pàl·lid (blau clar, blau cel). Elle me regardait de ses yeux pâles, em mirava amb els seus ulls clars (transparents).
  3. [terne] pàl·lid -a, tènue.
  4. figuradament [sans vigueur] pàl·lid -a, desdibuixat -ada. C’est une pâle imitation de l’original, és una pàl·lida imitació de l’original. Un style pâle, un estil desdibuixat.
  5. devenir pâle tornar-se pàl·lid -a (o empal·lidir, o esblaimar-se, o tornar-se groc -oga, o blanc -a).
  6. être pâle de colère (ou de rage) estar blanc -a de ràbia.
  7. être pâle de dégoût estar groc -oga de fàstic (de mareig).
  8. être pâle de peur estar blanc -a de por.
  9. les Visages pâles les cares pàl·lides (o els rostres pàl·lids).
  10. pâle comme la mort pàl·lid -a (blanc -a) com un mort.
  11. pâle comme un linge blanc -a com un paper de fumar.
  12. se faire porter pâle familiarment ciències militars fer-se el malalt (o el malaltó).
  13. un pâle crétin familiarment i irònicament un mig cretí.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç