pâlir

Pronúncia: pɑliʀ
    verb intransitiu
  1. [personnes] empal·lidir, esblaïmar-se pron, esgrogueir-se pron, esblanqueir-se pron.
  2. [une couleur] empal·lidir, esblaïmar-se pron, esblanqueir-se pron, descolorir-se pron.
  3. [la lumière] minvar, empal·lidir, baixar.
  4. figuradament [une image] empal·lidir, desdibuixar-se pron.
    1. faire pâlir eclipsar (o enfosquir).
    2. faire pâlir qqn d’envie, de jalousie fer morir algú d’enveja, de gelosia.
    3. pâlir de colère (ou de rage) estar blanc -a de ràbia.
    4. pâlir d’envie, de jalousie estar mort -a d’enveja, de gelosia.
    5. pâlir de peur, d’effroi, d’horreur estar blanc -a de por, d’esglai, d’horror.
    6. pâlir sur les livres cremar-se les celles (o les pestanyes).
    7. pâlir sur un travail matar-se (o escarrassar-se, o esfreixurar-se, o deixar la pell) en una feina.
    8. son étoile pâlit la seva estrella minva (o empal·lideix).
    5. verb transitiu
  5. literàriament [rendre pâle] empal·lidir, esblanqueir, descolorir. L’encre que le temps avait pâlie, la tinta que el temps havia empal·lidit (descolorit).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç