pâmer

verb pronominal
1. encantar-se, embabaiar-se. Elle s’était pâmée devant un tableau, s’havia encantat davant un quadre.
2. quedar-se extasiat -ada (garratibat -ada fam). Il s’était pâmé sous ses caresses, s’havia quedat extasiat amb les seves carícies.
3. antigament desmaiar-se.
4. être pâmé d’admiration figuradament i familiarment quedar palplantat -ada d’admiració (o quedar de pedra).
   1. être pâmé de joie estar boig -oja d’alegria.
   2. faire pâmer de rire fer morir (o fer petar, o fer pixar) de riure.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç