Pronúncia: panik
-
adjectiu
- literàriament terrible, horrorós -osa. Une fièvre panique, una febre terrible (horrorosa).
- terreur (ou peur) panique pànic m (o basarda, o feredat). femení
- pròpiament medicina pànic m. Ils fuyaient pris de panique, fugien presos de pànic. Semer la panique, sembrar el pànic. Pas de panique !, res de pànic (fora pànic, tranquils, calma, que tothom es quedi al seu lloc)!
- de panique terrible (o terrorífic -a, o horrorós -osa).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç