paon
| -ne

Pronúncia: pɑ̃ -an
    masculí i femení
  1. ornitologia paó -ona, pago m. Le paon faisait la roue, el paó feia la roda (s’estarrufava). Il était vaniteux comme un paon, era vanitós com un paó .
    1. entomologia paó. Paon-de-jour, paó diürn (vanessa). Paon-de-nuit, paó de nit.
    2. despectivament figuradament persona orgullosa (tibada).
    3. pousser des cris de paon xisclar com un esperitat (o fer uns esgarips esborronadors).
  2. se parer des plumes du paon figuradament presumir dels (o atribuir-se els) mèrits dels altres (o posar-se medalles).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç