Pronúncia: paʀle
-
verb intransitiu
- pròpiament i figuradament parlar. Un enfant qui apprend à parler, un infant que aprèn a parlar. Il parle à voix basse, parla en veu baixa. Les faits parlent d’eux-mêmes, els fets parlen per ells mateixos.
- [causer] parlar, enraonar. Nous avons longuement parlé, hem parlat (enraonat) una bona estona.
- c’est (une) façon (ou une manière) de parler familiarment és una manera de parlar (o és un dir).
- faire parler de soi fer parlar d’un mateix (o ésser objecte d’enraonies).
- généralement parlant (parlant) en general.
- n’avoir qu’à parler pour... només haver d’obrir la boca per a...
- l’honneur parle jocs d’entreteniment l’honor mana.
- je parlerai pour vous parlaré en nom vostre.
- parler à mots couverts parlar amb mitges paraules (o veladament).
- parler à tort et à travers parlar pels descosits (o xerrar pels colzes, o no parar de garlar).
- parler crûment (ou sans mâcher ses mots) parlar sense embuts (o sense contemplacions, o no tenir pèls a la llengua).
- parler du nez parlar amb el nas.
- parler en maître parlar amb autoritat (o pontificar iròn, o doctorejar desp).
- parler pour ne rien dire (ou pour parler) parlar per no dir res (o parlar per parlar, o parlotejar).
- parlons peu, mais parlons bien parlem-ne.
- tu parles (Charles) ! familiarment i irònicament i tant (o i tant que sí, odéu-n’hi-do, odéu-n’hi-doret)!
- voilà ce qui s’appelle parler familiarment això (sí que) és parlar (o aquest -a sí que en sap, de parlar). verb transitiu indirecte
- [de] parlar (de). Tout le village ne parle que de ça, tot el poble parla d’això (en parla tot el poble). Parlons-en !, parlem-ne!
- [faire allusion à] dir, voler dir, referir-se pron a, parlar de. Je ne parlais pas de ton frère, no parlava pas del teu germà.
- de quoi ça parle ? de què parla (tracta)? [un llibre, un film]
- n’en parlons plus ! no en parlem més!
- parler bien de qqn parlar (o dir) bé d’algú.
- parler de la pluie et du beau temps (ou de choses et d’autres) figuradament parlotejar (o parlar del temps, o parlar per parlar, o parlar per no dir res, o parlar de tot i res, o que tomba que gira).
- parler mal de qqn parlar malament (o malparlar, o dir mal) d’algú.
- sans parler de sense parlar de. masculí
- [façon de parler] parlar. Il avait un drôle de parler, tenia un parlar estrany.
- [langage] parlar, parla f. Un parler local, un parlar (una parla) local. verb pronominal
- [être parlé] parlar-se. Une langue qui se parle en Inde, una llengua que es parla a l’Índia.
- [s’adresser la parole] parlar-se. Ils ne se parlaient pas, no es parlaven. verb transitiu indirecte
- [à] parlar (a). Il n’osait pas lui parler, no gosava parlar-li.
- parler à l’oreille de qqn parlar a l’orella d’algú (o a cau d’orella).
- parler à un mur figuradament parlar a la (a una) paret.
- parler à qqn comme à un chien parlar a algú sense cap mena de consideració (o tractar algú de mala manera).
-
trouver à qui parler
tenir amb qui parlar (o un bon interlocutor, o algú semblant amb qui relacionar-se).
• tenir un bon contrincant.
verb transitiu
- parlar. Il parle allemand, parla alemany. Parler bien, mal, parlar bé, mal (malament).
- parlar de. Parler politique, parlar de política.
- parler français comme une vache espagnole familiarment i despectivament aixafar (o parlar molt malament) el francès.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç