pencher

Pronúncia: pɑ̃ʃe
    verb transitiu
  1. inclinar, decantar. Il penchait la carafe pour verser de l’eau, decantava el gerro per abocar aigua.
  2. [la tête] acotar, inclinar, ajupir, acotxar.
    3. verb intransitiu
  3. [être, devenir oblique] estar inclinat -ada, haver-se inclinat, inclinar-se pron, decantar-se pron. Ce tableau penche un peu, aquest quadre està una mica inclinat.
  4. [vers] anar (cap a), tendir (cap a). Un régime penché vers sa ruine, un règim que va cap a la ruïna.
  5. [vers ant, pour] figuradament decantar-se (per), inclinar-se (per). Je penche pour la dernière opinion, em decanto per la darrera opinió .
    • estar a favor de.
  6. faire pencher la balance figuradament fer decantar la balança.
    7. verb pronominal
  7. inclinar-se, decantar-se, ajupir-se, acotar-se.
  8. [sortir au dehors] abocar-se. Il est défendu de se pencher par la fenêtre, és prohibit d’abocar-se a la finestra.
  9. se pencher au dehors abocar-se (o treure el cap).
  10. se pencher sur figuradament interessar-se per (o estudiar, o observar). Ils se penchaient sur le sort des enfants, s’interessaven per la sort dels infants. Il se penchait sur la réalité environnante, observava la realitat envoltant.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç