Pronúncia: pɑ̃dʀ
-
verb intransitiu
- penjar. Un poulet qui pend à un crochet, un pollastre que penja d’un ganxo. La jupe lui pendait par derrière, la faldilla li penjava per darrera.
- ça lui pend au nez (comme un sifflet de deux sous) figuradament i familiarment això l’amenaça (o el té amenaçat). verb transitiu
- penjar. Pendre ses pantalons au portemanteau, penjar els pantalons al penja-robes.
- penjar, enforcar infr. Pendre un condamné à la potence, penjar un condemnat a la forca.
-
dire pis que pendre de qqn
familiarment
dir penjaments d’algú (o deixar algú com un drap brut).
- il est bon à pendre figuradament n’hi ha (o és) per a penjar-lo (o matar-lo).
- je veux bien être pendu si... que em pengin si... Je veux bien être pendu si je comprends un seul mot, que em pengin si entenc una sola paraula.
- ne pas valoir la corde pour le pendre ésser un cas perdut (o no haver-hi res a fer, o no tenir remei, o no caldre escarrassar-s’hi).
- qu’il aille se faire pendre ailleurs que se’n vagi a pastar fang (o a fer punyetes, o a la merda pop).
- va te faire pendre despectivament ves-te’n a pastar fang (o a fer punyetes pop, o a la merda vulg, o a cagar a la vinya reg)!
verb pronominal
- penjar-se. Se pendre à la branche d’un arbre, penjar-se de la branca d’un arbre.
- [se suicider] penjar-se. Il s’est pendu par désespoir, es va penjar per desesperació.
- être pendu à estar penjat -ada de. Elle était pendue au bras de sa sœur, estava penjada del braç de sa germana.
-
être pendu au téléphone
familiarment
estar enganxat -ada al telèfon [estar telefonant durant molt de temps].
- être pendu aux basques de qqn estar agafat -ada a les faldilles d’algú [no apartar-se d’algú].
- être pendu aux lèvres de qqn estar molt pendent de les paraules d’algú (o escoltar algú embadocat -ada o embabaiat -ada).
- se pendre au cou de qqn penjar-se al coll d’algú.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç