pente

femení
1. [déclivité, terrain incliné] pendent m, pendís m, rost m. Une pente raide, douce, un pendent dret, suau.
2. [chemin, route] baixada, pujada, costa. Il avait freiné dans la pente, havia frenat a la baixada.
3. [inclinaison] pendent m, inclinació, desnivell m, decantament m, declivi m lit, declivitat lit. Les eaux suivaient la pente du terrain, les aigües seguien el desnivell del terreny.
4. matemàtiques [d’une droite] pendent m.
5. draperia de la vora d’un cobricel, d’una finestra. Une pente de lit, una draperia de cobricel.
6. figuradament [penchant] tendència, inclinació, tirada, decantament m, propensió lit.
   • literàriament pendent m, pendís m.
7. avoir le gosier (ou la dalle) en pente figuradament i familiarment agradar-li el mam o el xarel·lo (o aixecar el colze, o mamar).
8. en pente inclinat -ada (o que fa pendent, o rost -a). Un terrain en pente, un terreny rost (que fa pendent).
9. en pente douce [chemin, route] poc costerut -uda (o poc dret -a, o de poc pendent, o de pendent suau, o planer -a).
   • en pente raide costerut -uda (o dret -a, o sobtat -ada, o molt pendent).
10. être sur la mauvaise pente figuradament tenir males inclinacions (o anar per mal camí).
    • être sur une pente savonneuse (ou dangereuse) entrar en un terreny relliscós (o començar a relliscar pel pendís).
11. grimper (ou monter) une pente pujar (o enfilar-se) per un pendent (o pujar rost amunt).
    • [sur une route] pujar una pujada (o una costa).
12. pente d’eau pendent d’aigua.
13. pente de comble pendent (o vessant, o aiguavés).
14. remonter la pente figuradament sortir-se’n (o superar la situació).
15. rupture de pente matemàtiques ruptura de pendent.
    • [sur une route] canvi m de rasant.
16. suivre la pente figuradament seguir les seves inclinacions (o les seves tendències), o deixar-se portar pel seu interès.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç