percher

Pronúncia: pɛʀʃe
    verb intransitiu
  1. [oiseaux] posar(-se).
  2. familiarment posar, parar, fer estada.
    • viure, estar-se pron. Elle perche au cinquième, viu al cinquè pis.
  3. verb transitiu
  4. familiarment encimbellar, penjar, posar (dalt de). Je ne sais pas comment il a pu percher ce livre sur l’armoire, no sé com ha pogut penjar aquest llibre dalt l’armari.
  5. verb pronominal
  6. [oiseaux] posar(-se).
  7. familiarment [grimper, monter] pujar intr, enfilar-se. Il avait été se percher sur le toit de la maison, havia pujat (s’havia enfilat) a la teulada de la casa.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç