perdu
| -ue

Pronúncia: pɛʀdy
    adjectiu
  1. perdut -uda.
  2. figuradament [consumé] perdut -uda. Le temps perdu, el temps perdut .
    • [isolé] Un coin perdu, un racó perdut (allunyat).
  3. [atteint dans sa santé] acabat -ada, fotut -uda pop. Le malade est perdu, el malalt està acabat .
    • [dans une situation difficile] perdut -uda, acabat -ada, fotut -uda pop. Je n’ai plus d’argent ; je suis perdu, ja no tinc diners: estic perdut.
  4. [débauché] perdut -uda. Une fille perdue, una perduda (una prostituta).
  5. [abîmé, endommagé] fet -a malbé, malmès -esa. Les fruits sont perdus, la fruita s’ha fet malbé.
  6. [vêtement, etc] inservible, per llençar.
  7. [qui disparaît] perdut -uda. Perdu parmi la foule, perdut entre la multitud.
  8. [égaré] perdut -uda. Un enfant perdu, un nen perdut. Des objets perdus, objectes perduts.
  9. [absorbé] abismat -ada, sumit -ida, submergit -ida. Perdu dans ses pensés, sumit en els seus pensaments.
  10. à temps perdu en temps lliure.
  11. à mes moments perdus a estones (perdudes), o durant els lleures (o els moments lliures, o les hores mortes).
  12. balle perdue bala perduda.
  13. contours perdus contorns difuminats.
  14. emballage perdu envàs per llençar.
  15. heures perdues hores lliures.
  16. mouler à cire perdue tecnologia emmotllar amb cera perduda.
  17. ouvrage à pierre(s) perdue(s) construcció obra f amb pedres perdudes.
  18. peine perdue esforç m inútil.
  19. perdu de dettes aclaparat -ada de deutes.
  20. un de perdu, dix de retrouvés Déu tanca una porta i n’obre una altra.
  21. masculí i femení
  22. [fou] boig -oja, esperitat -ada. Crier comme un perdu, cridar com un boig (com un esperitat). Courir comme un perdu, córrer com un esperitat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç