Pronúncia: pɛʀdy
-
adjectiu
- perdut -uda.
-
figuradament [consumé]
perdut -uda.
Le temps perdu, el temps perdut .
• [isolé] Un coin perdu, un racó perdut (allunyat). -
[atteint dans sa santé]
acabat -ada, fotut -uda pop.
Le malade est perdu, el malalt està acabat .
• [dans une situation difficile] perdut -uda, acabat -ada, fotut -uda pop. Je n’ai plus d’argent ; je suis perdu, ja no tinc diners: estic perdut. - [débauché] perdut -uda. Une fille perdue, una perduda (una prostituta).
- [abîmé, endommagé] fet -a malbé, malmès -esa. Les fruits sont perdus, la fruita s’ha fet malbé.
- [vêtement, etc] inservible, per llençar.
- [qui disparaît] perdut -uda. Perdu parmi la foule, perdut entre la multitud.
- [égaré] perdut -uda. Un enfant perdu, un nen perdut. Des objets perdus, objectes perduts.
- [absorbé] abismat -ada, sumit -ida, submergit -ida. Perdu dans ses pensés, sumit en els seus pensaments.
- à temps perdu en temps lliure.
- à mes moments perdus a estones (perdudes), o durant els lleures (o els moments lliures, o les hores mortes).
- balle perdue bala perduda.
- contours perdus contorns difuminats.
- emballage perdu envàs per llençar.
- heures perdues hores lliures.
- mouler à cire perdue tecnologia emmotllar amb cera perduda.
- ouvrage à pierre(s) perdue(s) construcció obra f amb pedres perdudes.
- peine perdue esforç m inútil.
- perdu de dettes aclaparat -ada de deutes.
- un de perdu, dix de retrouvés Déu tanca una porta i n’obre una altra. masculí i femení
- [fou] boig -oja, esperitat -ada. Crier comme un perdu, cridar com un boig (com un esperitat). Courir comme un perdu, córrer com un esperitat.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç