Pronúncia: pɛʀsɔɲ
-
femení
- persona. Il y a deux types d’êtres : les personnes et les choses, hi ha dos tipus d’éssers: les persones i les coses. Il s’en est pris à la personne du président, va atacar directament la persona del president. Un pronom de la troisième personne, un pronom de tercera persona. Une personne juridique, una persona jurídica.
- aimer sa personne estimar-se un mateix.
- bien fait de sa personne ben plantat -ada (o ben fet -a).
-
en personne
en persona.
C’était le ministre en personne, era el ministre en persona .
• figuradament [incarné] personificat -ada (o en persona). Elle était le calme en personne, era la calma personificada (en persona). - être bien de sa personne ésser ben plantat -ada.
- être content (ou faire grand cas, ou être très payé) de sa (petite) personne estar molt satisfet de si mateix (o estar pagat de la seva persona).
-
être une personne à
ésser una persona per a (o ésser capaç de).
• ésser una persona que. Ce n’était pas une personne à rester inactive, no era pas una persona que estigués inactiva. - exposer sa personne familiarment jugar-se el físic (o la pell).
- grande personne persona gran (o adulta).
- jeune personne joveneta.
- jolie personne personeta (o joveneta).
- les grandes personnes la gent sing gran (o els adults m).
- les personnes âgés la gent sing gran (o les persones grans, o les persones o la gent sing d’edat).
- les trois personnes de la Trinité cristianisme les tres persones de la (Santíssima) Trinitat.
- payer de sa personne exposar-se (o jugar-se la vida).
- par personne interposée amb la mediació (o mitjanceria) d’alguna altra persona.
-
personne civile
dret
persona jurídica (civil).
• personne morale dret persona jurídica (o moral). Une personne morale de droit public, privé, una persona jurídica pública, privada. - petite personne personeta inofensiva.
- répondre d’une personne (ou de la personne de qqn) respondre de la persona (o fer-se responsable) d’algú. Je réponds de sa personne, responc de la seva persona (o em faig responsable d’ell).
- une personne de connaissance una persona coneguda.
- y aller de sa personne escarrassar-s’hi (o posar-hi el coll). pronom
- ningú. Il n’y a personne, no hi ha ningú.
- personne d’autre ningú més (o ningú altre). Il n’y a personne d’autre ?, no hi ha ningú més?
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç