personne

Pronúncia: pɛʀsɔɲ
    femení
  1. persona. Il y a deux types d’êtres : les personnes et les choses, hi ha dos tipus d’éssers: les persones i les coses. Il s’en est pris à la personne du président, va atacar directament la persona del president. Un pronom de la troisième personne, un pronom de tercera persona. Une personne juridique, una persona jurídica.
  2. aimer sa personne estimar-se un mateix.
  3. bien fait de sa personne ben plantat -ada (o ben fet -a).
  4. en personne en persona. C’était le ministre en personne, era el ministre en persona .
    figuradament [incarné] personificat -ada (o en persona). Elle était le calme en personne, era la calma personificada (en persona).
  5. être bien de sa personne ésser ben plantat -ada.
  6. être content (ou faire grand cas, ou être très payé) de sa (petite) personne estar molt satisfet de si mateix (o estar pagat de la seva persona).
  7. être une personne à ésser una persona per a (o ésser capaç de).
    • ésser una persona que. Ce n’était pas une personne à rester inactive, no era pas una persona que estigués inactiva.
  8. exposer sa personne familiarment jugar-se el físic (o la pell).
  9. grande personne persona gran (o adulta).
  10. jeune personne joveneta.
  11. jolie personne personeta (o joveneta).
  12. les grandes personnes la gent sing gran (o els adults m).
  13. les personnes âgés la gent sing gran (o les persones grans, o les persones o la gent sing d’edat).
  14. les trois personnes de la Trinité cristianisme les tres persones de la (Santíssima) Trinitat.
  15. payer de sa personne exposar-se (o jugar-se la vida).
  16. par personne interposée amb la mediació (o mitjanceria) d’alguna altra persona.
  17. personne civile dret persona jurídica (civil).
    personne morale dret persona jurídica (o moral). Une personne morale de droit public, privé, una persona jurídica pública, privada.
  18. petite personne personeta inofensiva.
  19. répondre d’une personne (ou de la personne de qqn) respondre de la persona (o fer-se responsable) d’algú. Je réponds de sa personne, responc de la seva persona (o em faig responsable d’ell).
  20. une personne de connaissance una persona coneguda.
  21. y aller de sa personne escarrassar-s’hi (o posar-hi el coll).
  22. pronom
  23. ningú. Il n’y a personne, no hi ha ningú.
  24. personne d’autre ningú més (o ningú altre). Il n’y a personne d’autre ?, no hi ha ningú més?



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç