peser

Pronúncia: pəze
    verb transitiu
  1. pesar.
  2. figuradament sospesar, considerar, examinar, pesar. Il pesait ses chances, sospesava (considerava) les seves possibilitats.
  3. familiarment [embêter, être pesant] fer-se pesat -ada, fastiguejar.
  4. peser ses paroles figuradament mesurar (o pesar, o sospesar) les paraules [que diu un mateix].
    5. verb intransitiu
  5. pesar. Elle pesait quarante kilos, pesava quaranta quilos.
  6. familiarment [représenter une valeur] tenir el valor de. Cette entreprise pèse quatre milliards d’euros, aquesta empresa té un valor de quatre mil milions d’euros.
  7. peser dans la balance figuradament pesar molt (o tenir molt de pes, o ésser de pes).
  8. peser lourd pesar (o tenir pes).
    • figuradament pesar (o ésser de pes, o tenir pes). Un argument qui ne pèse pas lourd, un argument que no és de gaire (de poc) pes.
  9. peser moins lourd pròpiament i figuradament pesar menys.
    • peser plus lourd pesar més.
    10. verb transitiu indirecte
  10. [à] pesar (a), costar (a), fer-se difícil (per a). La solitude lui pesait, la solitud se li feia difícil.
    11. verb transitiu indirecte
  11. [sur, contre] [appliquer une force sur] fer força, repenjar-se pron, recolzar. Il pesa sur la porte qui finalement s’ouvrit, es va repenjar a la porta, que finalment s’obrí.
  12. [être porté] recolzar damunt.
  13. figuradament [ronger, tourmenter] pesar sobre. Ces remords lui pesaient sur la conscience, aquells remordiments li pesaven sobre la consciència .
    • [exercer une pression morale] influir en, pesar en.
  14. peser sur l’estomac fer sentir un pes a l’estómac (o ésser de mal pair, o reprendre).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç