péter

Pronúncia: pete
    verb intransitiu
  1. familiarment esclatar, petar fam. On avait entendu péter des bombes, s’havien sentit petar unes bombes .
    1. [crépiter] petar, espetegar, petarrellejar.
    2. [crever] petar, fer un pet. Il avait mangé à s’en faire péter le ventre, havia menjat fins a petar (rebentar). L’affaire va lui péter dans les mains, aquest assumpte li petarà a les mans.
    3. [se casser] petar-se pron, trencar-se pron.
    4. [faire un pet] fer un pet, fer pets, petar.
    5. [de] estar ple -ena de, tenir-ne per a donar i per a vendre, rebentar de. Elle pétait de santé, era plena de salut (tenia salut per a donar i per a vendre, rebentava de salut).
  2. ça va péter des flammes figuradament i familiarment això farà un pet com una gla (o hi haurà un bon merder).
    1. envoyer péter qqn engegar algú a la merda vulg (o a fer la mà reg, o a pastar fang fam, o a dida fam).
    2. il faut que ça pète això ha de fer un pet (o ha de petar).
    3. això ha d’estar llest en un tres i no res.
  3. péter dans la soie vestir luxosament.
    • figuradament viure luxosament.
  4. péter plus haut que son cul (ou que son derrière) figuradament i familiarment pixar alt (o tenir molts de fums, o ser un pet presumit, o ser un pet bufat).
    5. verb transitiu
  5. familiarment [casser] petar. Elle avait pété ses souliers, havia petat (destrossat) les sabates.
  6. être pété estar espatllat -ada (o petat -ada). Ma télé était pétée, tenia el televisor espatllat.
  7. péter la gueule à qqn figuradament i familiarment inflar (o rebentar, o trencar, o rompre) els morros (o inflar la cara d’hòsties, o trencar la cara, o fer una cara nova, o fer una cara de mans) a algú.
    1. péter le (ou du) feu treure foc pels queixals (o estar enfurismat -ada).
    2. se péter (la gueule) engatar-se (o agafar un pet).
    3. se péter la gueule caure (o fotre’s vulg) de morros (o fotre’s de lloros vulg).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç