Pronúncia: pjetinɑ̃ -ɑ̃t
-
adjectiu
- [qui n’avance pas] estancat -ada, immobilitzat -ada. La foule piétinante nous empêchait d’avancer, la multitud estancada ens impedia d’avançar.
- figuradament [qui ne fait pas de progrès] estancat -ada, empantanegat -ada. Une recherche piétinante allongeait la résolution de l’enquête, una investigació empantanegada allargava la resolució del sumari.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç