piétiner

Pronúncia: pjetine
    verb intransitiu
  1. picar de peus. Piétiner de colère, de froid, picar de peus de ràbia, de fred.
  2. estar aturat -ada (neguitós -osa, desficiós -osa), bellugar-se pron sense avançar, neguitejar-se pron, posar-se pron nerviós -osa, impacientar-se pron. Elle piétinait dans la file d’attente, es neguitejava a la cua.
  3. [dans la boue, etc] patollar.
  4. [bruyamment] picar (o colpejar) el terra, fer un terrabastall.
  5. figuradament [ne pas avancer] estancar-se pron, encallar-se pron, empantanegar-se pron, estar encallat -ada (empantanegat -ada).
  6. piétiner sur place ciències militars marcar el pas (sense avançar).
    7. verb transitiu
  7. trepitjar, calcigar lit, follar infr. Le cheval piétina le pauvre homme, el cavall trepitjà el pobre home.
  8. figuradament trepitjar, calcigar lit, conculcar lit. Ils avaient piétiné notre dignité, havien trepitjat la nostra dignitat.
  9. [frapper] picar (colpejar) amb els peus, petjar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç