Pronúncia: pike
-
verb transitiu
- picar, punxar, agullonar. Piquer les bœufs, agullonar els bous. Piquer des pommes-de-terre avec une fourchette, punxar patates amb una forquilla. Les orties lui piquaient les jambes, les ortigues li punxaven (picaven) les cames.
- picar. La fumée piquait ses yeux, el fum li picava als ulls. Ça te pique ?, tens picor?
- [faire une piqûre] punxar.
- familiarment [vacciner] vacunar, punxar.
- [enfoncer] clavar. Il piqua l’aiguille dans le petit coussin, clavà l’agulla al coixinet.
- [fixer avec une aiguille, etc] clavar, enganxar.
- [coudre à la machine] cosir, repuntar.
- [insectes] picar, fiblar. Elle a été piquée par les moustiques, l’han picada els mosquits.
- [serpents] mossegar.
- gastronomia farcir, enllardar.
- tecnologia perforar, foradar.
- corcar, picar. Le meuble était piqué des vers, el moble estava picat (corcat) pels insectes.
- [semer de points] pigallar. Il avait les mains piquées de taches, tenia les mans pigallades de taques.
- [frapper] picar, colpejar.
- [ronger] rosegar.
- [le froid] tallar, picar.
- [s’aigrir] picar, tenir un pic.
-
familiarment [voler]
pispar, afanar, picar.
- [arrêter] enganxar.
- [recevoir] rebre, haver-li clavat a algú. J’a piqué une amende, m’han clavat una multa.
- fer, clavar, fúmer. Piquer un roupillon, fer un cop de cap (una becaina). Piquer un plongeon, fer un capbussó.
- tenir un atac de. Piquer une colère, tenir un atac de ràbia (enrabiar-se).
- figuradament i antigament picar, excitar.
-
ne pas être piqué des hannetons (ou des vers)
figuradament i familiarment
ésser intens -a (o fort -a) [de debò].
- piquer au vif picar (o incitar, o tocar el voraviu). Son indifférence m’avait piqué au vif, la seva indiferència m’havia picat.
- piquer des deux esperonar vivament el cavall (o clavar els esperons).
- sortir galopant (o amb el cavall al galop).
- piquer la bille jocs d’entreteniment [billard] picar la bola.
- piquer la curiosité de qqn picar la curiositat d’algú.
- piquer l’heure picar l’hora.
- piquer une cloche repicar una campana.
- piquer une note música picar una nota.
-
piquer une tête
[contre qqch]
clavar-se de cap (o clavar un cop de cap).
• [dans l’eau] capbussar-se (o cabussar-se, o tirar-se de cap). - piquer un soleil (ou un fard) figuradament i familiarment tornar-se vermell (o enrojolar-se). verb intransitiu
- picar, baixar (caure) en picat.
- [s’élancer] abalançar-se pron, llançar-se pron, abraonar-se pron.
- [être un peu aigre] picar-se.
- marina, marítim capficar, cabussar. Le bateau piquait de l’avant, el vaixell cabussava de proa.
- piquer du nez familiarment caure de morros (o de nassos). verb pronominal
- punxar-se. Il s’était piqué avec une aiguille, s’havia punxat amb una agulla.
- medicina punxar-se, posar-se una injecció. Elle se pique à l’héroïne, es punxa heroïna.
- [être semé de petites taches] pigallar-se, tacar-se, picar-se.
- [devenir aigre] picar-se, agrir-se, agrejar-se, captrencar-se infr.
- figuradament i literàriament [se vexer] enrabiar-se, enfadar-se, picar-se, ofendre’s, ferir-se.
- figuradament [se targuer] presumir intr, vantar-se, enorgullir-se. Il se piquait de ses connaissances, presumia dels seus coneixements.
- qui s’y frotte s’y pique qui no vol (o qui no vulgui) pols que no vagi a l’era (o no juguis amb foc, que et cremaràs).
- se piquer le nez familiarment agafar una bufa (o una paperina o una pítima, o engatar-se).
-
se piquer au jeu
jocs d’entreteniment
picar-se jugant (o agafar ànims per a continuar jugant).
• figuradament engrescar-se.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç