Pronúncia: pitje
-
femení
- compassió, pietat, llàstima. Sa situation inspirait la pitié, la seva situació inspirava pietat (compassió).
- [pardon, grâce] pietat, gràcia, perdó m. Une personne sans pitié, una persona sense pietat (despietada).
- [commisération] commiseració. Un sourire de pitié, un somriure de commiseració.
- à faire pitié llastimosament (o d’una manera llastimosa).
- avoir pitié pour qqn (ou prendre qqn en pitié) tenir compassió (o sentir llàstima) per (o plànyer, o compadir) algú.
- c’est pitié infreqüent fa (o és una) pena.
- faire pitié à qqn fer llàstima (o compassió, o pietat, o pena) a algú.
- il ne fait pas pitié familiarment i irònicament està ben grasset (o revingudet).
- il vaut mieux faire envie que pitié val més fer enveja que llàstima.
- par pitié ! per favor (o per compassió)!
-
quelle pitié !
[c’est dommage]
quina llàstima!.
• [quel malheur] quina pena (o quina desgràcia)!
interjecció
- pietat!
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç