placer1

Pronúncia: plase
    verb transitiu
  1. col·locar, situar, instal·lar, posar.
  2. pròpiament i figuradament [mettre, situer] situar, col·locar. L’auteur place les faits de son récit dans une petite ville, l’autor situa els fets del seu relat en un poblet.
  3. [introduire dans une conversation, un récit] introduir, col·locar. Il profitait de toutes les occasions pour placer son histoire, aprofitava totes les ocasions per a col·locar la seva història.
  4. figuradament [donner un emploi, un poste] col·locar, situar.
  5. [un enfant] internar.
    • posar en acolliment amb una família.
  6. economia invertir, col·locar, posar. Placer de l’argent à la caisse d’épargne, posar diners a la caixa d’estalvis .
    • comerç i mercat col·locar, donar sortida a. Il a placé trois frigidaires, ha col·locat tres neveres.
  7. ne pas pouvoir placer un seul mot (ou en placer une) no poder-hi ficar cullerada (o badar boca).
  8. placer sa voix música impostar la veu.
  9. placer ses espérances en qqch figuradament posar les seves esperances en alguna cosa.
  10. placer sous l’autorité (ou sous les ordres) de qqn posar sota l’autoritat (o sota les ordres) d’algú.
    11. verb pronominal
  11. pròpiament i figuradament situar-se, col·locar-se, posar-se.
  12. [être parmi les premiers dans une course] classificar-se.
  13. [prendre un emploi] col·locar-se.
  14. chercher à se placer figuradament fer-se valer (o fer mèrits).



    15. Vegeu també:
    placer2



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç