Pronúncia: plafɔ̃
-
masculí
- sostre, trespol, sòtil. Un plafond de plâtre, un sostre de guix. Le plafond d’une voiture, el sostre d’un cotxe.
- fons pla.
- arquitectura sostre. Le plafond d’une corniche, el sostre d’una cornisa.
- [limite d’altitude] sostre, límit superior.
- economia límit d’emissió.
- figuradament màxim, sostre, topall. Un prix plafond, un preu màxim.
- crever le plafond superar el límit.
- faux plafond cel ras (o fals sostre).
- sauter au plafond familiarment saltar (o fer salts) d’alegria.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç