plaire

Pronúncia: plɛʀ
    verb transitiu indirecte
  1. [à] agradar (a), plaure lit (a). Elle cherchait à plaire au directeur, procurava agradar (plaure) al director. Ce film m’a beaucoup plu, aquesta pel·lícula m’ha agradat molt.
  2. familiarment agradar (a), anar bé (a). Cela te plaît ?, t’agrada (et va bé) això?
  3. [faire envie, tenter] agradar (a), venir de gust (a), tenir ganes de. Ça te plairait d’aller au cinéma ?, et vindria de gust anar al cinema?
  4. cela vous plaît à dire literàriament podeu anar dient.
  5. il commence à me plaire irònicament m’estic posant nerviós -osa.
  6. verb intransitiu
  7. agradar, caure bé, ésser agradable (amable). Elle plaît, és agradable.
  8. [réussir] agradar, tenir èxit. La pièce a plu, l’obra ha agradat.
  9. verb pronominal
  10. [soi-même] agradar-se.
  11. [deux personnes] agradar-se, estimar-se.
  12. [prendre plaisir à] agradar intr, complaure’s lit. Il se plaît à dire qu’il est intelligent, li agrada (es complau a) dir que és intel·ligent.
  13. [trouver du plaisir] agradar intr, trobar-se (sentir-se) bé. Il se plaît beaucoup au village, li agrada molt el (es troba molt bé al) poble.
  14. [animaux] viure bé. Le gibier se plaît dans les bois, la caça viu bé pels boscos.
  15. [plantes] fer-se bé. La vigne se plaît sur les coteaux, la vinya s’hi fa bé, pels costers.
  16. verb impersonal
  17. voler, venir de gust, plaure lit. Je ferai ce qui vous plaira, faré el que vulgueu (el que us plagui).
  18. à Dieu ne plaise que... Déu no vulgui (o no plagui a Déu) que...
  19. plaise... dret [no es tradueix]. Plaise à la Cour déclarer..., aquest Tribunal declara...
  20. plaise (ou plût) à Dieu, aux dieux, au ciel que... Déu vulgui, els déus vulguin que...
  21. plaît-il ? infreqüent com (o què)?
  22. s’il vous (te) plaît si us (et) plau (o per favor).
    familiarment [avertissement] si no et (us, li) sap greu. J’ai le passeport en règle, s’il vous plaît, tinc el passaport en regla, si no li sap greu.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç