Pronúncia: plɛʀ
-
verb transitiu indirecte
- [à] agradar (a), plaure lit (a). Elle cherchait à plaire au directeur, procurava agradar (plaure) al director. Ce film m’a beaucoup plu, aquesta pel·lícula m’ha agradat molt.
- familiarment agradar (a), anar bé (a). Cela te plaît ?, t’agrada (et va bé) això?
- [faire envie, tenter] agradar (a), venir de gust (a), tenir ganes de. Ça te plairait d’aller au cinéma ?, et vindria de gust anar al cinema?
- cela vous plaît à dire literàriament podeu anar dient.
- il commence à me plaire irònicament m’estic posant nerviós -osa. verb intransitiu
- agradar, caure bé, ésser agradable (amable). Elle plaît, és agradable.
- [réussir] agradar, tenir èxit. La pièce a plu, l’obra ha agradat. verb pronominal
- [soi-même] agradar-se.
- [deux personnes] agradar-se, estimar-se.
- [prendre plaisir à] agradar intr, complaure’s lit. Il se plaît à dire qu’il est intelligent, li agrada (es complau a) dir que és intel·ligent.
- [trouver du plaisir] agradar intr, trobar-se (sentir-se) bé. Il se plaît beaucoup au village, li agrada molt el (es troba molt bé al) poble.
- [animaux] viure bé. Le gibier se plaît dans les bois, la caça viu bé pels boscos.
- [plantes] fer-se bé. La vigne se plaît sur les coteaux, la vinya s’hi fa bé, pels costers. verb impersonal
- voler, venir de gust, plaure lit. Je ferai ce qui vous plaira, faré el que vulgueu (el que us plagui).
- à Dieu ne plaise que... Déu no vulgui (o no plagui a Déu) que...
- plaise... dret [no es tradueix]. Plaise à la Cour déclarer..., aquest Tribunal declara...
- plaise (ou plût) à Dieu, aux dieux, au ciel que... Déu vulgui, els déus vulguin que...
- plaît-il ? infreqüent com (o què)?
-
s’il vous (te) plaît
si us (et) plau (o per favor).
• familiarment [avertissement] si no et (us, li) sap greu. J’ai le passeport en règle, s’il vous plaît, tinc el passaport en regla, si no li sap greu.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç