plaisanter

Pronúncia: plɛɑ̃te
    verb intransitiu
  1. fer broma, bromejar, estar de broma. Je plaisante, ce n’est pas vrai, estic de broma, no és veritat.
  2. ne pas être d’humeur à plaisanter no estar per brocs (o per romanços).
    3. verb transitiu
  3. burlar-se pron de, riure’s pron de.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç