plancher1

Pronúncia: plɑ̃ʃe
    masculí
  1. [d’une chambre, d’une voiture] terra, trespol reg, soler infr, sòl lit.
  2. geografia [d’une grotte] sòl, terra, trespol.
  3. antigament sostre.
  4. figuradament mínim. Prix plancher, preu mínim.
  5. avoir le pied au plancher figuradament i familiarment pitjar a fons [l’accelerador].
    1. débarrasser le plancher tocar el dos (o tocar pirandó, o agafar el portant, o agafar els trastets) [anar-se’n].
    2. le plancher des vaches la terra f ferma.
  6. plancher bucal anatomia sòl bucal.



    7. Vegeu també:
    plancher2



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç