Pronúncia: plɛ̃ -ɛn
-
adjectiu
- pròpiament i figuradament ple -ena. Le verre est presque plein, el got és quasi ple. L’autobus était plein, l’autobús anava ple. La rue était pleine de bruit, el carrer era ple de soroll.
- [compact, massif] ple -ena, massís -issa. Une porte pleine, una porta massissa.
- [un peu gras, rond] gros -ossa, grassonet -a, ple -ena, plenet -a, rodó -ona.
- complet -a, tot -a, total, ple -ena, a tot -a, ben. Un jour plein, un dia complet (tot un dia). Les avions volaient pleins gaz, els avions volaven a tot gas. Il l’avait fait de son plein gré, ho havia fet ben de grat.
- [son] ple -ena, sonor -a, sorollós -osa. Un rire plein, un riure sonor (sorollós).
- [une femelle] prenyada, plena, prenys.
- figuradament [temps] ple -ena, ocupat -ada.
-
figuradament
ple -ena.
Il avait la tête pleine d’idées, tenia el cap ple d’idees.
Il est plein de contradictions, és ple de contradiccions .
- preocupat -ada, capficat -ada.
- familiarment [ivre] gat -a, borratxo -a.
- à (ou en) plein a fons (o plenament).
- à plein temps (ou à temps plein) a temps complet.
- à plein goulot a (tot) raig (o pel broc gros). Verser à plein goulot, abocar a tot raig.
- à pleine bouche en plena boca.
- à pleines mains a mans plenes.
- à pleins poumons a plens pulmons.
- avoir le nez plein tenir el nas tapat.
- avoir les joues pleines tenir les galtes plenes (o grosses), o ésser galtaplè -ena.
- avoir le ventre plein tenir el ventre ple (o la panxa plena).
- crier à plein gosier (ou à pleine gorge) cridar a plens pulmons (o esgargamellar-se cridant).
- en avoir plein le (la)... de... tenir-ne el (la)... ben ple -ena, de... Il en avait de l’argent plein les poches, en tenia les butxaques ben plenes, de diners.
- en plein en (o a) ple -ena (o al mig de, o de ple, o ben bé). En pleine nature, en plena natura. En plein soleil, a ple sol.
- en plein air a ple aire (o a l’aire lliure, o a cel obert).
- en plein dans (ou sur) de ple a (o sobre). La bombe était tombée en plein sur l’église, la bomba havia caigut de ple sobre l’església.
- en plein dedans a (dins) mateix.
- en plein dessus damunt (sobre) mateix.
- en pleine mer en alta mar.
- en pleine rue en ple (o al mig del) carrer.
- en plein jour a ple dia (o al ple del dia).
- en plein milieu al mig mateix (o al bell mig, o ben bé al mig).
- en plein nord ben encarat -ada al nord.
-
être plein à craquer
figuradament i familiarment [un endroit]
estar ple -ena de gom a gom.
• ésser ple -ena a rebentar. La malle était pleine à craquer, el bagul era ple a rebentar (estava a punt de petar o rebentar de tan ple). - être plein à ras bord ésser ple a vessar.
- être plein comme une bourrique (ou barrique) figuradament i familiarment estar ben gat -a (o ben pet, o ben borratxo -a).
- être plein de [qqn, qqch] estar dedicat -ada completament a (o estar capficat -ada en). Il est plein de son sujet, està capficat (només pensa) en el seu tema.
- être plein de soi estar satisfet -a (o imbuït -ïda) de si mateix -a.
- faire un temps plein (ou un plein temps) treballar a temps complet.
- le plein air l’aire lliure (o l’exterior).
- plein aux as familiarment folrat -ada de diners.
- pleine lune lluna plena (o pleniluni m lit).
-
pleine mer
[marée]
plenamar.
• [le large] alta mar. - pleins pouvoirs dret plens poders.
- prendre à pleine main agafar (o entomar, o tomar, o copsar) [dins la mà].
- sentir (ou puer) à plein nez fer una pudor de mil dimonis.
-
(tout) plein de
familiarment
un munt de (o molt, o pler fam reg).
Il avait tout plein d’argent, tenia un munt de diners .
• familiarment la mar de (o molt, o qui-sap-lo infr). C’est joli, tout plein, és la mar de bonic.
masculí
- ple, part f plena.
- arts gràfiques [d’une lettre] part f plena, f (gruixuda).
- en plein de ple (a ple).
-
faire le plein
[d’essence]
omplir el dipòsit.
- [d’énergie] carregar-se d’energia.
- [d’une charge] carregar al màxim, omplir del tot.
- plein de l’eau marea f alta.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç