pleurer

Pronúncia: plœʀe
    verb intransitiu
  1. plorar. Pleurer de rage, de joie, de rire, plorar de ràbia, d’alegria, de riure.
  2. [larmoyer] plorar, llagrimejar. La fumée me fait pleurer, el fum em fa plorar.
  3. [de] plorar tr. Pleurer de la mort de son frère, plorar la mort del germà .
    • [sur] deplorar tr, plorar tr [una desgràcia].
  4. c’est à faire pleurer és penós -osa (o fa pena, o és lamentable).
  5. c’est Jean qui pleure et Jean qui rit ara plora, ara riu (o tan aviat plora com riu).
  6. être... à faire pleurer ésser tan... que fa pena (o llàstima). Il est bête à faire pleurer, és tan totxo que fa pena (o llàstima).
  7. pleurer auprès de qqn figuradament i familiarment somicar a algú.
  8. pleurer comme une Madeleine (ou une vache, ou un veau) familiarment plorar com una magdalena o a llàgrima viva (o desfer-se en plors o en llàgrimes).
    9. verb transitiu
  9. plorar. Elle pleure la mort de son père, plora la mort del seu pare.
  10. plorar, lamentar, recar-li. Il pleure sa peine, lamenta (li reca) la seva pena.
  11. plorar, vessar. Elle a pleuré des larmes de sang, plorà (vessà) llàgrimes de sang.
  12. pleurer le pain qu’on mange ésser avar -a (o garrepa).
  13. pleurer toutes les larmes de son corps figuradament estar fet -a un mar de llàgrimes (o plorar a llàgrima viva).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç