pleuvoir

Pronúncia: pløvwaʀ
    verb impersonal
  1. ploure.
  2. figuradament ploure. Il pleuvait des malheurs, plovien desgràcies.
  3. ça pleut popularment plou (o sembla que plou).
  4. il va pleuvoir plourà (o ha de ploure, o vol ploure).
  5. pleuvoir à verse (ou à seaux, ou à torrents, ou à flots) ploure a bots i barrals.
  6. qu’il pleuve, qu’il vente tant si plou com si no (o com si fa sol, o com si neva).
  7. verb intransitiu
  8. figuradament ploure.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç