plomb

Pronúncia: plɔ̃
    masculí
  1. plom. Essence sans plomb, benzina sense plom.
  2. figuradament Il fait un soleil de plomb, fa un sol de justícia.
  3. [d’une cartouche] perdigó, plom.
  4. [d’une sonde, d’une ligne] plom.
  5. dret [sceau] plom, marxamo, bolla f.
  6. electricitat [fusible] plom, fusible. Les plombs ont sauté, han saltat els ploms.
  7. antigament arts gràfiques plom.
  8. à plomb a plom (o aplomat -ada, o vertical). Ce mur n’est pas à plomb, aquesta paret no està a plom. Le soleil tombe à plomb, el sol cau a plom .
    • antigament figuradament a tomb (o a propòsit, o a l’hora).
  9. avoir du plomb dans la tête tenir aigua al comptador (o goteres al terrat), o estar malament del terrat (o del cap).
  10. avoir du plomb dans l’estomac figuradament tenir un pes a l’estómac.
  11. avoir (ou se sentir) des jambes de (ou en) plomb tenir (o sentir-se) les cames pesades.
  12. avoir un sommeil de plomb figuradament tenir el son pesat (o dormir com un soc).
    • cela lui mettra du plomb dans la tête això li farà posar seny.
  13. ciel de plomb cel gris.
  14. fil à plomb plomada f (o taulaplom).
  15. ne pas avoir de plomb dans la tête ésser capfluix -a (o cap de trons, o cap de pardals, o eixelebrat -ada).
  16. petit plomb balí.
  17. un soleil de plomb un sol de plom (o de justícia).
  18. plural
  19. construcció [cuvette] dipòsit sing, fossa f sing sèptica.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç